El 18 de maig de 1914 l’excel·lentíssima Diputació de Barcelona va aprovar la creació d’una nova Escola, anomenada Escola Superior dels Bells Oficis, amb l’objectiu principal de “formar personal apte per a la direcció artística dels obradors i manufactures d’art del nostre país”.

Aquest projecte va ser format per una ponència composta pels senyors Vicens Climent, Joaquim Folch i Torres, Manuel Fuxà, Francesc d’A. Galí, Eladi Homs, Feliu Mestres, Francesc de P. Nebot i Josep Puig i Cadafalch que va ser l’encarregat de proposar el pla de funcionament i dels projecte de la nova Escola.

El curs 1915-16 va ser el primer en que el projecte es va incloure en les activitats de la Mancomunitat, que va heretar de la Diputació, formant així part de l’ambiciós projecte de modernitat i de país amb el qual estava compromesa.

La direcció del centre va estar en mans d’un prestigiós pedagog que havia dirigit una escola d’art important a la Barcelona dels anys 10. És Francesc d’Asis Galí, que s’envoltarà d’un important claustre de professors que es farà ressò de les sensibilitats dels temps i de la Mancomunitat, portant a la pràctica uns ensenyaments d’arrel noucentista que volen combinar l’habilitat tècnica amb una bona base de coneixements teòrics i estètics.

L’Escola Superior dels Bells Oficis, doncs, va estar allotjada en uns locals dins del recinte de la Universitat Industrial, carrer d’Urgell, 187, dins del recinte de l’antiga fàbrica Batlló però amb una estructura i directrius pròpies per poder desenvolupar les seves tasques i havia de començar a funcionar a partir de l’1d’octubre de 1915 i al llarg del curs 1915-16.

L’Escola estava dividida en quatre especialitats:

  • Arts de la terra
  • Arts de la fusta
  • Arts del teixit i del cuir
  • Arts del jardí

L’any 1918 es va crear l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art, com una secció de tarda-vespre de la primitiva Escola i que tenia com a objectiu donar formació als obrers de les manufactures d’art per tal de millorar la qualitat de la producció industrial.

Un encreuament de notes entre el diputat de la Mancomunitat Baró de Viver, futur Batlle de Barcelona i que va ser imposat per Primo de Rivera, i el professor de la Universitat Industrial George Dwelshauvers va acabar amb l’etapa fundacional del centre, ja que va comportar una nota de solidaritat de nombrosos professors, la suspensió de més de 100 professors del recinte i el tancament de l’escola que va esta en actiu fins el cop d’Estat de Primo de Rivera, sota la direcció de Francesc d’Asis Gali.